Arriesgarse desde el principio

Foto: FEB.

Ferran Andrés

Valencia Basket ha construido para su equipo femenino una plantilla de 12 jugadoras, con sólo 9 fichas profesionales, para esta temporada 2022-2023. Las tres fichas restantes las completarán jugadoras de L’ Alqueria del Basket en una apuesta decidida del club por sus jóvenes talentos, que ya venía rumiandose desde hace tiempo en los despachos de La Fonteta.

Despues de una pretemporada marcada por los innumerables problemas físicos de la mayoría de las jugadoras, que han impedido al grupo tener una preparación normal de un equipo profesional, el miércoles pasado en Fontajau arrancaba la Liga Femenina. «La mayoría de las semanas sólo hemos podido contar con 4/5 jugadoras profesionales» se quejaba resignado Rubén Burgos en uno de los últimos partidos de pretemporada con toda la razón del mundo. El parte de bajas a estas alturas del curso es preocupante: Alba Torrens todavía no ha podido estrenarse por molestias físicas y no hay una fecha clara para su vuelta. Bec Allen tiene dos costillas rotas tras jugar el Mundial con Australia y por ello no estuvo en la Supercopa. Estará de baja los próximos dos meses, según anunciaba ayer el propio club. Elena Buenavida, la base que compaginará el NB Paterna con el primer equipo, también se perdió la cita por molestias físicas. Leticia Romero llegó a tiempo para disputar el primer título de la temporada tras tener molestias en las últimas semanas de pretemporada.

De esta manera, Valencia Basket anunciaba el viernes el fichaje de la alero internacional griega Eleana Christinaki por un mes prorrogable en funcion de las necesidades del equipo. Tiene pinta de que se quedará, al menos, varios meses en Valencia. Es una jugadora que conoce la Liga y viene de firmar buenos números las últimas temporadas en Cáceres y Gipuzkoa. El riesgo de construir una plantilla de fichas profesionales tan corta es que siempre vas a tener que tener puesto un ojo en el mercado. Jugártela y confiar en que salga bien. Y si no, cambiar. En este caso ya has tenido que acudir al mercado desde el principio. La actuacion del equipo en la Supercopa, dada la situación de la plantilla, roza el excelente.

Valencia Basket estrena capitanas y ya tiene rival para la Supercopa de Vitoria

Foto: Valencia Basket.

Ferran Andrés

Queralt Casas será la capitana del Valencia Basket para la temporada 2022-2023. A su lado, Cristina Ouviña será la segunda capitana del equipo. Ambas eran la segunda y tercera capitana la pasada temporada respectivamente, pero tras la marcha de Anna Gómez cogen el testigo en esta labor de responsabilidad dentro del equipo y del club. Para Casas será la cuarta temporada con la camiseta del Valencia Basket y se mostraba orgullosa de ser la nueva capitana. »Anna ha dejado el listón muy alto, pero sé que con Cris nos irá bien para hacer lo que quiera el Club, el cuerpo técnico y el equipo. Haremos de intermediarias cuando se necesite. Es un orgullo ser la capitana del Valencia Basket», afirmó la catalana en declaraciones oficiales.

Por su parte, para Cristina Ouviña será la tercera temporada en Valencia. La zaragozana es una pieza clave dentro del equipo y en los esquemas de Rubén Burgos. Las valencianas han disputado dos partidos de pretemporada hasta la fecha con suerte dispar. Dentro del triangular de Inca, en el primer encuentro vencieron al Clarinos Tenerife (43-66) mientras que en el segundo, disputado el pasado sábado, perdieron de forma contundente ante el BC Polkowice polaco 49-73. Eso sí, en este duelo no pudieron contar con Raquel Carrera ni con Alba Torrens, ambas con molestias. El próximo encuentro de las valencianas será este sábado 17 de septiembre a las 19h frente a Cadí la Seu en Tarragona. Será el tercer partido de la pretemporada más larga de la historia del Valencia Basket femenino, con hasta siete partidos antes de que arranque la temporada el miércoles 5 de octubre en Girona.

Perfumerías Avenida, rival en la Supercopa

Tan solo tres días después de arrancar la liga y, con ello, la temporada Valencia Basket se desplazará a Vitoria para disputar las semifinales de la Supercopa, en la que defenderá el título conseguido el año pasado en Tenerife. El rival será el Perfumerías Avenida y el encuentro se disputará el sábado 8 de octubre a las 18h en el pabellón de Mendizorroza (Teledeporte). La otra semfinal enfrentará al anfitrión Araski contra el Uni Girona a las 20.30h. La final será el domingo a las 20h.

Bec Allen es la única baja con la que cuenta la plantilla del Valencia Basket en esta pretemporada. La australiana se encuentra preparando el Mundial femenino que arranca el 23 de septiembre, donde su selección es la anfitriona, tras quedar eliminada de los playoffs de la WNBA con NY Liberty. De nuevo será un verano de no parar para la alero, que lleva varios años enganchando competiciones en sus equipos europeos y americanos y con su selección.

Ganar, recuperarse y esperar tiempos mejores

Foto: Miguel Ángel Polo

Ferran Andrés

La derrota ante Tenerife Clarinos en La Laguna supone un varapalo para Valencia Basket más en la formas que en el plano clasificatorio, donde las valencianas siguen dependiendo de sí mismas para acabar como segundas la fase regular de la Liga Femenina por delante de Girona. Una derrota fea, incomóda a estas alturas de la temporada. Una derrota sintomática de varias cosas que le vienen sucediendo a varias jugadoras en los últimos meses, en particular, y al equipo, en general.

El equipo lleva mucho cansancio fisíco y psicológico acumulado. En menos de una semana vió como dos de sus grandes objetivos de esta temporada -La Eurocup y la Copa de la Reina en La Fonteta- se esfumaban. Conociendo el gen competitivo de muchas de sus jugadoras debió ser un trago bastante amargo. Algunas jugadoras como Bec Allen llevan desde que llegaron a Valencia sin parar. Hablamos de septiembre de 2020… La alero terminó la temporada pasada y se marchó con su selección a preparar los JJOO. De ahí a la WNBA con las Liberty y, sin tiempo para un mínimo descanso, de vuelta a Valencia con la temporada ya empezada.

Sucedió lo mismo con las internacionales españolas Raquel Carrera, Laura Gil, Cristina Ouviña o Queralt Casas. Terminar una liga muy intensa, preparación para el Eurobasket, Eurobasket, JJOO y de vuelta con las taronja. En definitiva, una acumulación de competiciones importantes a las que se les suma el deseo de hacerlo bien en todas ellas, de competir y ganar. Tantos trotes tenían que acabar pasando factura por algún lado tarde o temprano…

La primera en caer fue Raquel Carrera a mitad de noviembre al lesionarse el menisco de su pierna izquierda. Desde el club taronja, sabedores de lo que podía suceder, ya dosificaron su pretemporada. Pese a ello no se evitó una lesión larga. A finales de febrero llegó la lesión de Laura Gil, lo que significaba jugarte gran parte de la temporada sin dos piezas clave en el equipo. El mercado, limitado porque la pívot que tenías que fichar debía ser española, apenas ofrecía opciones reales porque ningún club te va a vender a su jugadora estrella a estas alturas de la temporada. La incorporación de Itziar Germán fue la solución de emergencia que se encontró. Y está cumpliendo con creces. Imaginense si Gulich llega a lesionarse también… Aquí le vino no jugar la WNBA el pasado verano.

En resumen, el domingo toca ganar a Araski para cerrar la segunda plaza, fundamental de cara a unos playoffs más comódos. Es lo urgente. La vuelta de Raquel en este partido, como os contaba estos días, es la mejor noticia. El regreso de Salvadores también está cercano. Cuando las piernas fallan, toca jugar con el alma. El apoyo de La Fonteta será clave, de nuevo. Ganar y recuperarse a la espera de tiempos mejores.

Laura Gil: «Es importante llegar pero es mucho más importante mantenerse y para eso hace falta ser trabajadora, trabajar un poquito más que la jugadora que tienes al lado»

Foto: Valencia Basket

Ferran Andrés

La pivot murciana Laura Gil cumple su segunda temporada en el Valencia Basket. Después de un año trepidante donde alcanzó la conquista de la Eurocup Women y las Finales de Copa de la Reina y la Liga Femenina, una inoportuna lesion en los isquitobiales le hizo perderse el último mes de competición. Aunque puedo disputar el Eurobasket y los Juegos Olímpicos la pívot nos confiesa en esta entrevista que aun sigue cogiendo la forma para una temporada que se presenta ilusionante. Los primeros retos: las semifinales de la Supercopa femenina que arrancan este sábado (20:30h vs Clarinos) y la fase previa de la Euroliga, del 21 al 23 de septiembre.

Pregunta: La primera pregunta es obligada. ¿Como se encuentra Laura Gil?

Respuesta: Laura Gil está recuperándose. Ha sido un final de temporada, como dices, una pena no haber podido estar con el equipo… Me rompí el isquio, en verano después de todos los minutos que hemos jugado además me rompí un abdominal. Llegué aquí y el club decidió ir progresivamente para todo lo que venía y, bueno, ahora me encuentro cogiendo la mejor forma posible en la que pueda ayudar al equipo este sábado. Lo que sí que tengo claro es que tengo muchas ganas de todos los retos que vienen está temporada, estoy ilusionada.

P: El año pasado solo disputasteis un partido de pretemporada y en esta solo dos antes de arrancar la temporada con la Supercopa. ¿Cómo afecta a una deportista eso de realizar pretemporadas tan cortas?

R: Está claro que para una jugadora y para el equipo llegaríamos en mejores condiciones con una o dos semanas más a este primer título que es la Supercopa y la previa de la Euroliga. Ha sido un verano de europeo y Juegos, y hay que empezar cuando la Federación y la fiba manda… Lo bueno de este grupo es que ya nos conocemos, y Ana Salvadores y Jana Raman se están adaptando súper bien y yo creo que ese es un plus para el equipo. Y trabajando duro y confiando las unas en las otras para que este título podamos competirlo al máximo.

P: En el equipo hay jugadoras con mucha experiencia como Ouviña, Queralt Casas o tú, ¿cómo podéis ayudar a las jóvenes que tiene este equipo, conmucho talento, para que crezcan?

R: Creo que es muy importante la ética de trabajo. Al final son jugadoras con muchísimo talento y es un plus, pero creo que es muy importante para llegar y mantenerse ser trabajadora. Es importante llegar pero es mucho más importante quedarse. Creo que, al final, esa es la diferencia entre trabajar un poquito más que la jugadora que tienes al lado para poder estar ahí.

P: Después de haberlo conseguido prácticamente todo, ¿Qué sueños te quedan por cumplir en el baloncesto?

R: Uno de los retos de esta temporada, a parte de optar a todos los títulos, es disfrutar. Es algo diferente, cuando estoy en pista y disfruto mi juego es completamente distinto. A ver si este año poquito a poco se va llenando un poco más La fonteta y podemos disfrutar con el público y poder sacar partidos bonitos, de estos interesantes con ellos.

P: ¿Como ves al Perfumerías avenida, tu ex/equipo? La temporada pasadalo tuvisteis muy cerquita el título de liga…

R: Sí, creo que fue un gran paso del Valencia Basket, enfrentarse a un equipo que lleva muchos años ahí arriba como es Avenida. Creo que ahora mismo estamos al mismo nivel, nuestros partidos fueron de los más vistos. Ahora hay que empezar en este primer título, aunque nos pilla a todos los equipos un poco verdes, de sacar nuestro mejor baloncesto para tratar de llevarnos las victorias.

P: Hablemos un poquito de la previa de la Euroliga. ¿Qué opinas del Basket schio y el Bourges Basket y eso de jugársela todo en dos días seguidos?

R: Son grandes equipos, que han estado muchísimos años en euroliga y al final salen competir. Me parece un poco… No sé como decirlo… Venimos de la supercopa y es jugártelo todo en dos partidos seguidos con apenas 24 horas para poder entrenar y cambiar el chip. Supongo que para el espectador es algo interesante porque es buen baloncesto en dos d’ias seguidos pero al final va en contra nuestra porque al final el cansancio es un extra. Y alomejor te lo juegas todo en el último partido y ese ultimo sprint no lo das igual que si hubiéramos tenido una semana más. Tenemos una plantilla larga, vamos a pensar primero en ese primer reto que es la supercopa y luego, como dices, a por la Euroliga.

P: El año pasado viendo la Supercopa se veia que eráis un equipo con mucho talento pero que aun le faltaba preparación. Y al final el partido de semifinales contra Gernika se decidió en vuestra contra, por detalles. ¿Cómo ves al equipo en estos momentos?

R: Creo que aprendimos de aquel partido. De hecho, jugamos en la segunda jornada contra ellas y les ganamos en casa. Creo que nos pilló muy pronto y se ha demostrado durante la temporada que hemos aprendido a competir. Al final, en estas competiciones es lo que cuenta, el que mejor sepa competir m’as que el baloncesto, el buen baloncesto llegara a medida que vayamos entrenando. Aprendimos la lección del año pasado y vamos con ello en la cabeza y preparadas para lo que venga.

Samuelson i Domínguez rescaten l’Avenida per forçar el tercer partit

Foto: MA Polo

El segon partit de la final de la Lliga Femenina Endesa entre València Bàsquet i Perfumerías Avenida arrancava amb 1.500 espectadors a la graderia i molta expectació. Per a les valencianes, l’oportunitat de proclamar-se campiones de la Lliga Femenina per primera volta a la seua història; per a les salmantines, un ‘matx-ball’ per seguir vives a la final i forçar el tercer partit.

València Bàsquet començà l’encontre una mica més intens que el seu rival, el que li permetia establir les primeres diferències a l’electrònic. Primer, amb un triple de Queralt Casas posà el 8-4, i, més tard, una cistella de Gulich, disparà a les ‘taronja’ fins als 9 punts d’avantatge, obligant Avenida a demanar el primer temps mort del partit (17-8, minut 5). La mateixa Gulich rebe un fort colp acte seguit, i, eixa confusió es va traslladar a la resta de l’equip, que transità una mica confús fins al final del primer quart. Això ho aprofita Avenida, per tornar a posar-se en partit (23-18).

El segon quart va tindre dues cares, una per a cada equip. Començà colpejant primer València Bàsquet amb un triple de Trahan-Davis i una gran cistella a anella passada de Cristina Ouviña, establint la màxima renda al marcador per a un València Bàsquet molt encertat (31-22, equador del segon quart). Les valencianes sortejaven bé la duresa, a voltes excessiva, amb que s’empleaven les seues rivals. La renda s’estirà fins als deu punts i, Avenida, com era d’esperar, reaccionà. València Bàsquet va baixar el seu ritme encistellador i l’equip salmantí, va anar a poc a poc remuntant amb l’anotació de Hoff i Katie Lou Samuelson per empatar l’encontre amb un parcial de 0-11. El triple final de Silvía Domínguez -quan l’encontre arribava al descans- posava a les de Roberto Iñíguez amb tres punts d’avantatge al pas pels vestidors (39-42).

A la represa el partit passà ha estar marcat per les imprecisions en ambdós contrincants. Hi havia nervis i es notava a cada atac. Amb màxima igualtat l’encontre arribà a l’equador del tercer quart amb 41-44, moment on les visitants estiraren el seu avantatge fins als sis punts (48-54, a 3 minuts per al final del tercer quart). L’aparició de Queralt Casas i una cistella en l’últim atac del quart de Leticia Romero ho deixava tot per decidir a l’últim (56-56).

L’ inici de l’últim quart torna a estar protagonitzat per l’escassesa d’encert. A sis minuts per al final, Trahan-Davis sumà la quarta falta al seu caseller i s’en anà a la banqueta, deixant al seu equip sense una de les seus principals referents en els moments decisius. L’equip valencià sofria sense els seus punts ni els de Queralt però aconseguia mantenir-se en partit (66-67, a 3 minuts per al final). L’encontre es precipitava, de nou, a un final molt igualat. A vint-i-quatre segons per al final un triple de Samuelson augmentà la renda de les visitants fins al 67-72. Pareixia impossible la victòria valenciana, encara així les taronja no es varen rendir i començaren el carrusel de faltes per seguir tenint opcions. Sílvia Domínguez rebé les dos de llançaments lliures i no fallà, empatant la sèrie i duent-la al tercer partit, que es diputarà dijous a Salamanca (74-76, final).

El València Bàsquet corona el seu projecte amb el títol de l’Eurocup Women

Foto: FIBA

Ferran Andrés

Quan allà pel 2015 Valencia Bàsquet encetava el seu projecte de l’equip femení al poliesportiu de la Malva-rosa pocs podien imaginar que només sis anys després l’equip taronja estaria alçant un títol. Per aquells temps, el projecte era un embrió que tractava de créixer lentament però ferm, després de que Juan Roig decidira incorporar la pedrera de l’extint Ros Casares per crear l’equip femení del club taronja. Un any després, al 2016, l’equip valencià aconseguia l’ascens a la Lliga Femenina 2 després d’imposar-se en la final al Canoe madrileny. De nou, com ahir va fer Raquel Carrera amb els dos tirs lliures finals, una cistella sobre la botzina de Begoña Pallardó possibilitava la gesta.

El projecte femení de València Bàsquet ha anat creixent pas a pas, esglaó a esglaó. Amb ambició però sense precipitacions. Després de dues temporades a l’élit del bàsquet espanyol i l’estrena a L’eurocup la campanya passada, que deu sabrà on hagueren arribat les valencianes si no hagués sigut per la suspensió de la competició degut a la Covid-19, l’estiu passat l’equip taronja acometia una remodelació profunda al seu planter a la cerca d’un objectiu clar: alçar títols. D’aquesta manera arribaven jugadores de reconegut prestigi mundial com Rebecca allen, Marie Gulich, Trahan-Davis junt a jugadores nacionals de la talla de Laura Gil o Cristina Ouviña.

Les valencianes es plantaren a Székszard amb la lliçó apresa de haver jugat una final, la de Copa contra Girona, i haver-se quedat amb la mel als llavis. La Final Four de l’Eurocup Women es presentava com una bona opció per alçar el primer títol de la seua història. I així fou: tant de bó divendres en les semifinals assentaren la victòria davant el Flammes Carolo en uns excel·lents primers 20 minuts (24-48 al descans), les valencianes arrancaren la final d’ahir contra la Reyer Venezia igual de concentrades.

L’equip de La Fonteta va començar dominant el duel (12-16, minut 6) amb Queralt Casas com a estilet ofensiu. Les venezianes responien a cada cistella de les taronja en un autèntic partidàs entre dos equips de nivell Eurolliga. Fagbele i Anderson capgiraven el marcador al final del primer quart en un Valencia Basket que començava a notar la baixa de Laura Gil al joc interior (28-24).

Només començava el segon quart una mala passada d’Anna Gómez donava el màxim avantatge a les italianes (30-24), encara que la capitana es refeia amb quatre punts consecutius. L’encert de les italianes i la permissivitat dels àrbrits amb la seua intensitat defensiva, roçant l’ il·legalitat en algunes ocasions, feren que les italianes es trobaren cada volta més còmodes, augmentant la seua renda fins als cinc punts al descans (46-41). Entre la primera falta xiulada al conjunt italià i la segona passaren 18 minuts. Sonava escandalòs, i ho era, veient tot el què estava en joc…

Després del pas pels vestidors el criteri arbitral va canviar: cinc faltes per a les italianes, i una per a les valencianes. I això li va permetre a València igualar el ritme que estaven marcant les seues rivals, per arribar a la batalla final amb empat al marcador (63-63, final del tercer quart).

La igualtat es va mantindre fins a mitjans de l’últim quart, just abans de que el partit entrara en una muntanya russa d’emocions. Primer colpejaren les taronja de la mà de Raquel Carrera, a la postre la protagonista de l’encontre, per ficar al seu equip cinc punts amunt a falta de quatre minuts per al final. Les venecianes ho tornaren a nivetllar, i disposaren de la possessió a 22 segons per al final i amb 79-80 per a València Bàsquet. Anota Petronite per posar-les per davant. Pareixia tot perdut però encara faltava un segon. Ahí va aparèixer la pisarra de Rubén burgos i la qualitat de Raquel Carrera, que rebé una clara falta quan anava a llançar. No dubta la gallega, que anota els dos tirs lliures, donant-li el títol al seu equip i tancant un cercle.

Victòria solvent a Lugo per encarrilar el pas cap a les semifinals

Rebecca Allen entra a Cistella front a l’oposició de Vega Gimeno. Foto: Ensino lugo

Autor: Ferran Andrés

El València Bàsquet va sumar ahir la victòria en l’inici dels Playoff de la lliga Femenina Endesa i en el primer dels dos partits de l’eliminatòria de quarts de final. Ho va fer contra Ensino Lugo a terres gallegues, en un encontre on les valencianes varen tornar a anar de menys a més per emportar-se el triomf de forma solvent (58-69).

I això que les coses no començaren de la millor manera per a les taronja. A la meitat del primer quart l’equip gallec dominava l’encontre per 9-5, liderat per la escorta Helena Oma en atac. La reacció valenciana va ser immediata: quatre punts consecutius de Rebecca Allen, que acabava d’entrar, frenaven l’espenta de l’equip gallec (9-9, m.6). Les valencianes movien amb intel·ligència el baló en atac, però la falta d’encert des de la línia del 6,75 les condemnava. Per contra, les locals anaren construint pas a pas, rebot ofensiu a rebot ofensiu, avantatges menuts amb el què varen acabar el primer quart amb 16-13 al marcador.

La igualtat de l’encontre feia albirar un tanteig baix amb un predomini de les defenses. I, efectivament, així va ser durant els tres primer quarts. A la represa del segon quart, Gulich va sufocar l’estirada en el marcador que pretenien les gallegues (20-20, m.14), just abans de que Trahan-Davis imposara la seua llei baix l’anella per donar-li una exigua però important renda a València Bàsquet al descans (29-33). La pívot dels Estats Units va finalitzar la primera meitat amb 11 punts i 4 rebots, la millor en l’apartat anotador.

L’equip valencià va començar el tercer quart amb l’impuls amb que va finalitzar el segon. Ara eren les valencianes les que es trobaven més còmodes a la pista, duent la batuta de l’encontre, però sense acabar de trencar el partit. El predomini de les defenses, com deíem abans, continuava i només un triple de Leticia Romero pareixia donar-li un avantatge còmode a les valencianes per al que quedava d’encontre (42-49, minut 29). Va ser un miratge perquè les locals responien ràpidament amb un altre triple, posant el 45-49 amb el que va acabar el tercer quart, deixant-ho tot per decidir als últims deu minuts.

Tan bon punt s’inicia l’últim quart, les valencianes varen imposar la seua major qualitat per trencar l’encontre i emportar-se’n per al partit de tornada una renda d’onze punts d’avantatge i encarrilar, d’aquesta manera, l’eliminatòria.

  • Apunt: L’encontre de tornada, que estava previst per aquest diumenge a les 12h, s’ha suspès sine die per la detecció d’un positiu de covid-19 a l’equip gallec.

València Bàsquet venç l’Aluinvent i es classifica per a quarts de final de l’Eurocup Women

El València Bàsquet està a un pas de la Final Four. Foto: MA Polo

Ferran Andrés

L’equip de Rubén Burgos venç per 80-57 l’ Aluinvent Miskolc en els huitens de final de l’Eurocup Women a La Fonteta, i es jugarà el pas a les semifinals de la competició demà contra l’ESBVA francès. Allí es trobaran amb la veterana jugadora valenciana Sandra Ygerabide que milita en l’equip gal. De guanyar aquesta eliminatòria l’equip de La Fonteta es classificarà per a la Final Four.

Pel que fa al partit, Valencia Basquet va tractar d’imposar el seu ritme des de l’inici, combinant el joc interior amb l’anotació exterior de jugadores com ara Rebecca Allen. El 13-6 que reflectia el marcador a mitjan primer quart dugué l’entrenador de l’equip hongarès a demanar temps mort. Després d’aquesta primera aturada, les valencianes no n’abaixaren l’encert ofensiu i, amb les cistelles de Gulich, Gil i Trahan-Davis, augmentaren la renda fins als onze punts a la fi del primer quart (21-10, final del primer quart).

La bona defensa de les valencianes en el primer quart es va esfumar al començament del segon. Les hongareses signaren un 2-9 de parcial que va tornar-les a ficar en el partit (23-19, minut 13). L’aparició anotadora de Laura Gil i Queralt Casas donà un respir a les taronja (30-23, minut 16) mentre l’equip valencià anava ‘fent la goma’ amb el seu avantatge: distàncies còmodes però sense trencar el partit. Així es va arribar al descans, amb sis punts d’avantatge per a les taronja.

L’inici del tercer quart va ser un calc del segon: les hongareses -més intenses en atac- s’aproparen en el marcador després d’una cistella de Hayes (42-40, minut 25). Aleshores, València Bàsquet es posà el vestit de faena en defensa i fou imparable. Des d’eixe moment en què les visitants s’acostaren a dos punts, les valencianes anotaren un parcial de 15-0 que va rematar Leti Romero amb un gran triple (55-40, minut 29). La jugadora canària es troba en un gran moment de forma i el seu equip ho agraeix.

Si el tercer quart va acabar amb un +13 per a les locals, l’últim va començar també de forma molt positiva per a les taronja. Cinc punts consecutius d’Allen i un parcial de 10-2 en tres minuts remataren definitivament l’encontre (65-44, minut 33). Amb l’eliminatòria sentenciada, la intensitat defensiva d’ambdós equips va baixar i les valencianes augmentaren encara més la seua renda (80-57, final del partit).

La temporada del València Basket femení en xifres: Llicència per somiar

Les jugadores del València Basket saludant a la finalització d’un partit. Foto: MA Polo

Ferran Andrés

La derrota contra l’uni Girona en la final de la Copa de la Reina el diumenge passat no taca la gran temporada que està realitzant l’equip taronja. Fins ara les valencianes son terceres a la Lliga Femenina, on només han perdut un partit aquesta temporada contra el Perfumerías Avenida, rival de les valencianes demà dissabte.

A més a més, l’equip entrenat per Rubén Burgos es va classificar per als huitens de final de la Eurocup Women, després de guanyar els tres enfrontaments que es va disputar en la fase de classificació a València al gener.

València Basket ha disputat 32 encontres oficials aquesta temporada: 25 de lliga; 1, a la Supercopa; 3, a l’eurocup Women; i altres 3, a la Copa de la Reina. D’aquestos 32 encontres, València Basket només ha perdut 3: 1 a la lliga femenina, altre a la Supercopa i, l’últim, a la final de la copa de la Reina contra Uni Girona.

Pel que fa a l’aspecte encistellador, València Basket ha sumat 1855 punts en 25 partits a la lliga. És a dir, una mitjana de 74.2 punts encistellats per encontre -el tercer equip més encistellador  amb dos partits menys que el líder, Uni Girona- . Per acabar, dels tres encontres que han perdut les valencianes aquesta temporada, 2 d’ells han sigut a la pròrroga (contra Perfumerías Avenida i Gernika).

Rebecca Allen: »As a team, we haven’t even reached what a potential could be»

Rebecca during one of the matches with Valencia Basket. Photo: MA Polo

Ferran Andrés

Rebecca Allen (borned in Australia, 1992) is a shooting guard who is currently playing in Valencia Basket. Since 2016 Rebecca has been playing in different countries across Europe (France, Poland, Slovakia). In addition, she has also played in WNBA more than a hundred games with New York Liberty. With Australia’s national team, she hang up a silver medal in the past Women’s Worldcup in 2018. Due to the celebration of Spanish Queen’s cup we talked with her about many topics of his career and the next challenges, both in Valencia Basket and in Australia’s national team.

Q: How have you been feeling since you arrived to Valencia?

A: This is my first season in Spain before I leave out Poland. But being in Valencia with this organisation, is the most important organisation I have played for in Europe. They do things very well, also beyond the team and we hope to be very succesful this year. It’s also a beautiful city to live, you know, I’m trying to learn my spanish… little by little I’m feeling that I can read or I can speak… I’m trying, i’m definitely trying.

Do you know some words in Spanish?

Bonitaaaa (she laughs).

This is a question that I always do on interviews. How would you define yourself as a player?

I’m athletic, scorer, loves three-point line. But also a good defender, a tough defender. That’s how I define myself in a short way.

This is your 5th season in Europe but also you have player more than a hundred games in WNBA. What similarities and differences can you see between Europe and WNBA?

There is a big difference between the american style and european style of playing. The way of playing in America is different to Australia or in Asia… that’s the fun part of that sport. In america is more physical, a bit faster I would say high-athletic skilled, when I came to Europe and I find that the game is playing in a smarter way, all five players on the court, and we have to switch together. I like that sense of european basketball.

I like that sense of european basketball. The way that I feel in the team defense is very very good, also to the back-cut, moving without the ball. That’s a part of Spanish basketball that is very good for me to also learn because the skill of playing without the ball is massive and under eased. 

Rebecca playing for the Libertys. Photo: WNBA

Second on the Spanish league, leaders on the Eurocup’s group phase and now facing the Queen’s Cup. Which is your assessment on the season?

For this season I think we are doing a great job. I personally, and I’m sure everyone on the team can agree, is that we haven’t even reached what a potential could be. I think we had games were we have showed, but for us if we showed 40 minutes would be very difficult for any team to beat. It’s very exciting, because we are getting into the Queen’s cup and then heading the quarter-finals. I’m excited about the Queen’s Cup, that’s a big deal. It’s   also a bit fun, a mini-tournament in the season.  It’s going to be competitive, hard, but we are ready for it.

Let’s play a game. If you have to put a mark on the season, what would be? From one to ten

This is hard question. I’m going to say ten (she laughs). I feel really good where we are, we just have to keep staying together as a team, we will give an extra-step but… yes, I will say ten to you. Let’s say 9.5 for the movement.

It is lacking a title (for the ten).

Exactly, it’s lacking a title. Agree (laughs).

As a player, how do you feel to play without crowd?

I’ll be honest: is a bit sad to play with no crowd. We are lucky, here in Valencia, because we sometimes have a few fans and they loud, and you hear them, that’s fantastic they create a great atmosphere. I can’t imagine playing for Valencia when the stadium is full… would be an incredible experience. You feel there is no fans, but at the same time we have to be the ones cheering for ourselves.

What do you want to achieve as a player, what are your dreams?

Can it be outside in Valencia? Can it be anywhere?

In general.

I got a couple. So, in Valencia I do want to win a title. I think we are very capable of winning. I want to go the Olympics, that’s to be honest my number one. I still haven’t been, as long as everything goes well in the world, the things go ahead, I want to be there. I would also love to win a medal, right now these are my short-term goals and I hope I could achieve both.

You have a really good national team in Australia. I do really have loved watching the matches of Australia in the last Worldcup.

Yes. We are ranked; I think number two or three in the world, pretty high. It’s very challenging for us to get a medal… I hope that Olympics happen (laughs).

Thanks for these interview, Rebecca.

Thanks to you.